Tot i que totes s'anomenen centrífugues, han sorgit diversos tipus comuns en funció de les seves estructures específiques i requisits de separació:
Centrífuga de cargol horitzontal: actualment és el tipus més utilitzat. El seu tambor és horitzontal, amb una hèlix de cargol interna que gira a una velocitat lleugerament diferent. Durant la rotació, l'hèlix de cargol empeny contínuament les partícules sòlides dipositades a la paret interior del tambor cap al port de descàrrega, mentre que el líquid clar es descarrega del port de desbordament a l'altre extrem, aconseguint una alimentació i descàrrega contínua, una gran automatització i un gran rendiment.
Centrífuga de disc: el seu tambor conté una pila de discos cònics, que augmenten molt l'àrea de decantació, la qual cosa la fa especialment indicada per separar mescles líquides-líquides-sòlids trifàsiques- amb partícules sòlides molt fines o petites diferències de densitat. S'utilitza en aplicacions que requereixen una alta precisió de separació.
Centrífuga de tubs: el seu tambor és llarg i esvelt com un tub, gira a velocitats molt elevades i genera camps de força centrífuga extremadament forts. S'utilitza principalment per separar emulsions-de-separar molt difícils o per capturar traces de partícules sòlides.
